Estudiem els efectes de la pluja àcida
Durant 3 mesos hem estat treballant en aquest projecte.
En primer lloc vam fer una sèrie de pràctiques relacionades amb el ph:
Indicador de ph amb col llombarda:
Vam analitzar el ph de diferents substàncies, vam estudiar el concepte de susbtància àcida i bàsica.
També vam fer una pràctica en què vam analitzar l'efecte de diferents fàrmacs i altres productes emprats per a combatre l'acidessa estomacal.
Després d'una aproximació al concepte d'acidessa mitjançant les pràctiques anteriors, vam estudiar l'efecte hivernacle i la pluja àcida, i per a estudiar els efectes de l'acidificació de les precipitacions en la natura hem fet el següent l'experiment.
Entre tots vam decidir quins materials anaven a ser objecte d'anàlisi. Els materials triats van ser:
- Una planta
- Llentilles
- Marbre
- Goma
- Roba
- Fulles
- Un objecte metàl·lic
- Pa
- Una patata plantada en terra
Per a cada element triat vam disposar de dues mostres, una de les quals el regarem amb aigua de l'aixeta i l'altre amb una substància àcida (vinagre).
Cadascú va fer la seua hipòtesi del que pensava que anava a passar en cada cas.
En un diari hem anat anotant cada dia que regàvem i com anaven evolucionant les diferents mostres.
Ací fotos del resultats:
La patata amb aigua ha crescut i ha eixit una patata que està creixent poc a poc sota la terra. La patata regada amb vinagre ha tret una tija molt feble, que de fet ja s'està morint. Va crèixer sobretot durant les vacances de Nadal que vam deixar de regar-la amb "pluja àcida".
La panta regada amb aigua ha crescut sana. La planta regada amb "pluja àcida" ha mort.
En primer lloc vam fer una sèrie de pràctiques relacionades amb el ph:
Indicador de ph amb col llombarda:
Vam analitzar el ph de diferents substàncies, vam estudiar el concepte de susbtància àcida i bàsica.
També vam fer una pràctica en què vam analitzar l'efecte de diferents fàrmacs i altres productes emprats per a combatre l'acidessa estomacal.
Després d'una aproximació al concepte d'acidessa mitjançant les pràctiques anteriors, vam estudiar l'efecte hivernacle i la pluja àcida, i per a estudiar els efectes de l'acidificació de les precipitacions en la natura hem fet el següent l'experiment.
Entre tots vam decidir quins materials anaven a ser objecte d'anàlisi. Els materials triats van ser:
- Una planta
- Llentilles
- Marbre
- Goma
- Roba
- Fulles
- Un objecte metàl·lic
- Pa
- Una patata plantada en terra
Per a cada element triat vam disposar de dues mostres, una de les quals el regarem amb aigua de l'aixeta i l'altre amb una substància àcida (vinagre).
Cadascú va fer la seua hipòtesi del que pensava que anava a passar en cada cas.
En un diari hem anat anotant cada dia que regàvem i com anaven evolucionant les diferents mostres.
Ací fotos del resultats:
La patata amb aigua ha crescut i ha eixit una patata que està creixent poc a poc sota la terra. La patata regada amb vinagre ha tret una tija molt feble, que de fet ja s'està morint. Va crèixer sobretot durant les vacances de Nadal que vam deixar de regar-la amb "pluja àcida".
Les llentilles regades amb aigua han brotat. Les llentilles regades amb "pluja àcida" no ha brotat gens.
En el pa regat amb aigua ha eixit floridura, en vinagre s'ha secat. El mateix ha passat amb les fulles verdes. La qual cosa ens fa reflexionar sobre l'efetce del vinagre contra la floridura.
La boleta metàl·lica s'ha rovellat amb aigua. Amb vinagre s'ha tornat totament negra.
En la roba no hem vist cap efecte ni amb aigua ni amb vinagre. El mateix per a la goma.
En el marbre tampoc s'aprecia diferència, tot i que pensem que hi haurà efectes a llarg termini.
Han sorgit per part dels alumnes curiositats derivades: i si li llevem la capa negra a la bola metàl·lica, com estarà per dins? I si la bola rovellada la mullem amb vinagre? I si el pa florit el posem en vinagre?
En resum, ha quedat clar que els efectes de la pluja àcida son devastadors, sobretot per a la vegetació.
Seguim emprant combustibles fòssils??? Que podem fer per reduïr-ne el seu consum???
Qué trabajo más enriquecedor. Enhorabuena por llevar a clase la realidad, seguro que a los alumnos no se les olvida nunca.
ResponElimina